Espai pels somnis desallotjament cartellEls joves de l’Espai pels somnis, que ocupen les antigues piscines del Casal d’Igualada han reforçat les accions davant l’anunci de desallotjament. Tot just estrenat l’any han rebut el comunicat del jutjat on es declara el “desallotjament preventiu” pel dia 13 de febrer. Des de fa sis mesos un grup molt heterogeni de joves, de diferent procedència i pràctiques diferent, ocupa aquest Casal i l’han omplert d’activitat i de projectes socials, culturals, de formació i sobretot comunitaris.

Així ens ho han explicat a la Carmanyola dos dels joves que formen part d’aquest projecte, David Gil i Carles Duran, ambdós veïns de Vilanova del Camí. Durant els sis mesos de creació d’aquest casal han portat a terme tasques de neteja i adequació de les instal·lacions i han iniciat diferents experiències com “La botiga gratuïta”, on la gent pot agafar i deixar roba usada o “La Xarxa d’aliments”, espai per recollir i redistribuir els aliments per evitar el malbaratament.

David Gil ha destacat la qualitat del treball que s’ha fet i afirmava que si en algun moment havia dubtat de la importància o la necessitat de tenir un espai físic com aquest, ara no s’imagina com podrien portar a terme tota la tasca que fan sense disposar d’aquest casal, espai de trobada que ha esdevingut pràcticament una segona llar per a tot el col·lectiu.

Arrel de l’avís de desallotjament han intensificat les accions per tal de buscar, encara més, la complicitat de la ciutadania i el suport necessari per evitar que els facin fora i per mantenir viu el projecte. L’entrebanc més important a salvar és precisament la conciliació amb l’església, concretament amb el Bisbat de Vic, propietari de l’edifici. Tot i que els joves han estès la mà al diàleg, de moment no han aconseguit mantenir cap trobada amb el representant del Bisbat a l’Anoia. Tampoc han aconseguit la intermediació de l’Ajuntament d’Igualada, que ha evitat tenir un paper actiu en la mediació entre jovent i propietaris.

Tot i així des de l’Espai pels somnis no renuncien al diàleg. A més, estan fent força pedagogia de la seva causa i motius amb la intenció d’interpel·lar a la societat. D’aquí també l’inici d’una campanya més activa per aturar el desallotjament: demanant cartes de suport i fins i tot confessions als cristians de base, perquè expressin la seva postura de suport dins les parròquies.

Aquest divendres, a dos quarts de 8 faran una assemblea extraordinària oberta a tothom per continuar buscant la complicitat i suport ciutadà. També aprofitaran per explicar en quin punt es troba el procés, ja que han interposat recurs davant l’Audiència Provincial contra la decisió judicial del desallotjament cautelar, que consideren desmotivat a nivell legal.

L’origen d’aquesta iniciativa juvenil arrenca molt abans del 20 de juliol, dia de l’ocupació; feia temps que diferents joves vinculats al món de l’activisme i l’associacionisme compartia el desig de posar en comú la seva experiència i sobretot la necessitat de cercar un espai on poder compartir debat i tirar endavant projectes plegats amb una clara vocació transformadora de la societat, per trobar resposta a necessitats col·lectives.

És per això afirmen que no es volen encasellar en cap categoria, perquè ni són només ocupes, ni són només feministes, ni són només un grup antisistema o anticapitalista o militant en l’altermundisme. Són una suma de tot plegat i valoren la riquesa d’aquesta diversitat, des de diferents pràctiques, perquè els anima a repensar plegats noves estratègies i alternatives dins d’un projecte col·lectiu amb uns principis bàsics a la recerca del bé comunitari.