L’Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX, recentment publicat, aboca cert optimisme sobre la recuperació econòmica i la generació d’ocupació de la comarca


blai-paco-i-carme-chacon-nov16-est

El mapa de creixements del Valor Afegit Brut (VAB) del 2015 destaca com eix més dinàmic el de les Terres de l’Ebre, amb un avenç del 4,9%, seguit per les Comarques Centrals (4,3%), l’Eix Gironí (3,8%), l’Eix Metropolità de Barcelona (3,3%) i el Camp de Tarragona (3,3%). Les comarques que han experimentat un menor creixement són les Comarques de Muntanya (2,6%) i el Pla de Lleida (2,3%).

L’economia de l’Anoia creix de manera similar a la del conjunt del país. El seu VAB total es va incrementar el 2015, en un 3,6%, una xifra sensiblement superior a la mitjana del país i parella a la d’altres comarques de la Catalunya interior. Dades, que com deia el president de la Unió Empresarial, Blai Paco, a La Carmanyola de Ràdio Nova, conviden a ser optimista.

Tot i que les dades de l’atur a la comarca es recuperen lleugerament, continuen castigant especialment alguns col·lectius com les persones majors de 45 anys, les dones i els joves. Especialment complicat ho tenen les persones sense  formació, explica Àngels Chacón, regidora de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada. Per això Chacón creu que cal actuar a tres nivells: a través de polítiques actives de formació, a través dels certificats de professionalitat i amb programes específics per a persones majors de 45 anys.

El mercat laboral és cada vegada més exigent. Es valora, diu Chacón, la polivalència i també la capacitat d’adaptació de les persones. Per això cal conèixer molt bé el nostre entorn i les seves oportunitats.


Centres de formació, sector industrial i administració sumen esforços per ajudar als joves a decidir el seu futur


Per revertir les xifres actuals de desocupació a la comarca, diuen Blai Paco i Àngels Chacón, cal sumar voluntats i esforços. Seure en una mateixa taula els responsables dels centres formatius, el sector industrial i l’administració és bàsic per aconseguir, diuen, resultats més eficients.

Amb aquesta voluntat de sumar sinèrgies i de poder oferir els joves anoiencs la possibilitat de preparar-se per formar-se o per inserir-se al mercat laboral és que s’ha organitzat la primera edició del Prepara’t Jove. Un programa dirigit als alumnes de 4t d’ESO, que vol promoure la reflexió dels joves sobre el seu futur professional, ajudant-los a que analitzin les seves preferències, interessos, vocacions, motivacions i la seva projecció en el mercat laboral, en el món de l’empresa i l’emprenedoria.  

Aquests joves estan en un moment crucial en el que han de decidir moltes coses: el seu itinerari formatiu o la seva sortida al món laboral, i el Prepara’t Jove, explica la regidora Àngels Chacón, es va pensar i dissenyar per oferir-los eines i recursos que els ajudin a prendre aquestes decisions. 

L’experiència ha estat un èxit pel que fa a la participació i els instituts igualadins l’han acollit amb molta satisfacció. Un resultat que esperona als organitzadors  a plantejar-se una segona edició evolucionada i oberta a la comarca. Cal formar els joves, afirma Chacón, però cal fer-ho coneixent les demandes reals de les empreses de la comarca.

L’Anoia, assegura Blai Paco, és un territori amb moltes potencialitats. Hi ha sectors , encara invisibles, però molt importants per a la comarca, com el sector del metall que dóna feina a més de 3.400 persones.  El president de la UEA defensa la formació dels joves després dels 16 anys, i aposta fermament per la formació professional com una sortida eficaç i adaptada a les necessitats de la nostra empresa.

Un dels atractius de les sessions del prepara’t jove van ser els seus ponents.  La primera edició va arrencar amb una xerrada amb l’atleta d’elit, Roger Roca i l’escriptor, Màrius Mollà, sobre el valor de les renúncies i l’acceptació dels fracassos. La segona, va portar fins a l’Ateneu: Maria Batet, entrenadora d’emprenedors i Anna Rosell, consultora en desenvolupament professional que van parlar als joves de les actituds i les competències, dos conceptes clau pel futur d’aquests joves.